1. En els tres últims anys la Generalitat ha reduït el seu pressupost per a la prevenció d’incendis amb les conseqüències lògiques: reducció de personal en les brigades forestals, disminució de les subvencions per al voluntariat de vigilància, reducció de l’horari de funcionament de la torre d’observació de Vallada (la que millor podia controlar l’incendi de setembre de 2010)...
2. En el Butlletí Oficial de la Província de València del dia 6 de setembre de 2010 la Generalitat dóna informació pública al projecte d’instal·lació d’una línia d’alta tensió que passarà, entre altres pobles, pels termes de Simat de la Valldigna, Barxeta i Rafelguaraf. L’ajuntament de Simat diu en el seu Pla General: “No obstant això, cal considerar el projecte com a proposta d’IBERDROLA, ja que es troba impugnat i no hi ha consentiment per part de la corporació municipal al traçat”. Des de novembre de 1991 municipis de la Safor i associacions ciutadanes lluiten per impedir o modificar el traçat de la línia.
3. El dia 20 de maig de 2010 la Generalitat publica una Resolució per la qual sotmet a informació pública l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. Un dels objectius d’eixa Estratègia és la de compatibilitzar espais oberts i infraestructures per a limitar les duplicacions innecessàries, per mitjà de la creació de corredors que agrupen totes les infraestructures de manera paral·lela a les grans carreteres i amb la finalitat d’evitar l’impacte mediambiental.
A partir d’eixe dia la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge (conseller Cotino) comença a publicitar l’Estratègia a través de presentacions als mitjans de comunicació, jornades sobre participació pública en les diferents comarques i l’organització de jornades d’experts. No obstant això, de forma paral·lela, amb la finalitat de no complir tots els condicionants que la nova Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana imposarà a les infraestructures, es dedica a aprovar projectes i accelerar tràmits d’autorització d’infraestructures que són absolutament contraris als objectius de l’Estratègia Territorial.
4. El 24 de maig de 2010 la Generalitat atorga l’autorització administrativa a IBERDROLA per a construir la línia elèctrica pels termes municipals de Agullent, Ontinyent, Albaida i Benissoda. Per suposat, no passarà pel corredors d’infraestructures sinó travessant la serra a la brava per zones forestals. No solament s’havien oposat al traçat els ajuntaments i associacions sinó que el mateix Servei Forestal de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat va informar desfavorablement indicant que la proposta de línia elèctrica travessa zones d’alt valor forestal, ecològic, natural i paisatgístic, ja que existeixen alternatives fora d’estes zones.
5. El dia 22 de juny de 2010 la Generalitat organitza una Jornada de participació pública en la Vall d’Albaida explicant les bondat de l’Estratègia Territorial i dels corredors d’infraestructures. Repeteix l’acte en diverses comarques valencianes: el 18 de maig a Alcoi i el 29 de juliol a la Safor.
6. La Televisió Digital d’Ontinyent informa el 28 de juny de 2010: “la Direcció General d’Energia de la Generalitat ha resolt favorablement la sol·licitud d’IBERDROLA per a construir una línia d’alta tensió que creuarà part de la Vall d’Albaida per zones d’alt valor paisatgístic, com la Covalta, la Font del Patge o la serra del Torrater fins arribar al Pou Clar. La major part del traçat elèctric que s’instal-larà serà visible en zones emblemàtiques com la Covalta o la part baixa de la Serra del Torrater, precisament on es conserva l’última vegetació boscosa que es va salvar del desastre dels incendis de juliol de 1994”.
7. En la nit del 6 al 7 de setembre de 2010 s’inicien simultàniament diversos incendis que devasten els boscos dels termes de Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf, Agullent, Ontinyent, Albaida i Benissoda. A la Vall d’Albaida han cremat els paratges, entre molts altres, de la Covalta, la Font del Patge, la serra del Torrater i el Pou Clar. Tant a la Safor com a la Vall d’Albaida els incendis devasten les zones por on passaran les línies d’alta tensió projectades.
8. Segons el conseller de la Generalitat, Serafín Castellano, els incendis tenen tots els indicis de ser intencionats. És detingut com a sospitós d’haver provocat els incendis un membre de les brigades forestals de la Generalitat. Es posat en llibertat sense càrrecs, a pesar d’haver sigut detingut per la policia a l’endemà dels incendis. A dia de hui no hi cap detingut ni imputat pel delicte comés.
9. El mateix Consell va reconèixer, en el Ple celebrat el 10 de setembre de 2010, l’impacte de l’incendi a l’aprovar un Decret en el qual sol·licitava al Ministeri de Medi Ambient la declaració de “zona catastròfica” de les hectàrees calcinades i la seua col·laboració per a reparar els danys registrats.
10. Segons el diari 20 Minutos del 16 de setembre de 2010, el president d’IBERDROLA, Sánchez Galán, declara per a Europa Press que està buscant ‘solucions conjuntes’ amb la Generalitat per a ‘estirar’ els pagaments del deute que esta té contret amb l’empresa elèctrica.
11. El dia 24 de setembre (17 dies després dels incendis) el Govern de la Generalitat dicta un Decret (el 150/2010) pel qual modifica la seua regulació anterior sobre tractament de la vegetació (dit clarament, eliminació de vegetació) en les zones per on passen línies elèctriques d’alta tensió per a evitar els incendis forestals. No solament retarda en un any l’entrada en vigor de la seua mateixa norma sinó que aprofita per a eximir els projectes de línies elèctriques de complir el Reglament del Paisatge de la Comunitat Valenciana que el mateix Consell havia aprovat (Decret 120/2006), i això vulnerant la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
12. La Generalitat s’afanya a publicar totes les iniciatives d’infraestructures elèctriques en el Diari Oficial abans que entren en vigor les normes sobre corredors d’infraestructures de l’Estratègia Territorial. El Decret s’acaba aprovant el 13 de gener de 2011.
13. El diari El Mundo del 7 d’octubre del 2010 informa que la Generalitat salda el seu deute amb IBERDROLA. Diu el diari que sobre la taula tenien un advertiment de l’empresa: o cobraven o no terminarien la línia de l’aeroport de Castelló. Només pagar les obres es reinicien.
14. El 13 de gener de 2011 el Consell de la Generalitat aprova i publica al Diari Oficial l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, per tant, estan aprovats els corredors d’infraestructures per a defendre el medi ambient i el paisatge. Entra en vigor al dia següent de la publicació al Diari Oficial.
15. Al mateix temps, i oblidant-se del seu Decret, la Generalitat publica també en el Diari Oficial del dia 24 de gener de 2011, l’alçament d’actes per l’ocupació i expropiació dels terrenys per on passarà la conducció d’alta tensió de la Vall d’Albaida. Afecta propietats municipals i privades dels pobles d’Ontinyent, Agullent, Benissoda i Albaida. En la descripció de les parcel·les a expropiar, on hi havia arbres i ara hi ha cendra, apareix l’expressió: monte bajo. D’esta manera, no fent constar que està cremat, el grau de protecció dels terrenys, en comptes d’augmentar es redueix. I el valor econòmic igual: ja no es considera que hi haja arbres sinó només matolls i, així, el pagament de compensacions els eixirà més barat als d’IBERDROLA.
La majoria de les parcel·les afectades per l’expropiació formen part del paratge natural municipal Serra de l’Ombria-Pou Clar, en el terme d’Ontinyent, declarat per Acord de 26 d’octubre de 2007, del Consell de la Generalitat. L’article 57 de l’Acord diu que es prohibix, amb caràcter general, la realització de noves infraestructures de qualsevol tipus, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions. A més, un altre Acord del Consell, de 5 de juny del 2009, amplia la Zona Especial de Protecció d’Aus de la Mariola i inclou el Pou Clar per on passarà la línia elèctrica.
16. El dia 28 de gener de 2011 es reuneixen a la seu de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida els alcaldes dels municipis afectats pels incendis, amb el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i representats de l’administració de l’Estat per a explicar en què consistirà la repoblació forestal. La Confederació informa, segons la publicació digital Comarcàlia del mateix dia, que la falta de vegetació accelerarà els processos d’erosió i de falta d’aigua subterrània i s’augmenten els perills de sequera i d’inundacions.
En l’Inventari Nacional d’Erosió de Sóls del Ministeri consten els terrenys afectats pels incendis com d’alt o molt alt perill de desertització.
17. El grup parlamentari de Compromís presenta una proposició no de llei en les Corts Valencianes demanant que les empreses privades no es puguen beneficiar d’instal·lacions en zones afectades devastades per incendis, igual que no es pot construir en una zona cremada. El PP votà en contra de la proposta i, per tant, no va ser aprovada.
18. Mentrestant llegeixes este escrit la Generalitat no ha fet encara:
A- L’estudi, al qual l’obliga l’article 2 del Decret 6/2004, relatiu als efectes sobre vegetació, fauna i sòl; la capacitat d’autoregeneració; la planificació d’actuacions; i les normes de protecció o mesures preventives a adoptar.
B- L’acord de suspensió dels projectes al qual l’obliga l’article 7.2 de la Llei d’Impacte Ambiental quan a pesar d'haver-se observat tots els requisits exigits per a l'autorització d'una determinada obra, instal·lació o activitat, resultaren impactats algun o alguns dels elements mediambientals, entre altres, la fauna, flora, sòl, aire, factors climàtics o paisatge.
C. L’emissió d’una nova Declaració Impacte Ambiental, ja que la mateixa Declaració inicial del projecte d’instal·lació de la línia d’alta tensió de la Vall d’Albaida indicava que havia de ser revisada si hi ha qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, així com si es detectara algun impacte ambiental no previst.
19. El dia 31 de gener de 2011, el Conseller de Medi Ambient però també d’Urbanisme i Habitatge , Sr. Cotino, va a la serra d’Agullent i es fa una foto amb una aixada a la mà com si estiguera plantant un arbre, utilitzant xiquets del poble com a especialistes en reforestació de zones cremades.
